La primera vegada que vaig saber del Pilar Sud del Midi d’Ossau va ser en una foto, al llibre Passages pyrénéens, fa molts anys. S’hi veia una fissura espectacular i sempre l’havia volgut fer. Finalment, a l’estiu del 2021, el Felix i jo vam anar a escalar-la plegats.

Em va semblar una via molt interessant, guapa, variada, exigent i amb trams molt impressionants. A continuació et passo una mica d’informació:

Història

La via va ser oberta el juliol de 1959 per B. Grenier, J. Ravier, P. Bellefon i R. Despiau. Hi van invertir dos dies d’escalada i van superar alguns trams en escalada artificial. Més endavant es va escalar en lliure (6c) i el 1986 S. Castéran la va repetir sense corda.

Material i equipament

Hi trobem molts pitons abandonats i algun friend o tascó, tot i que també hi ha seccions difícils pràcticament netes. Les reunions solen estar equipades amb pitons, però no totes. En qualsevol cas, aquest material sol estar en mal estat i no hi hem de confiar.

Nosaltres vam passar amb un joc de friends fins el Camalot #3 i un joc de tascons. Però vam anar una mica justos. Per anar més còmodes, és recomanable repetir peces mitjanes i portar microfriends. Un Camalot #4 també pot anar bé per a l’inici de la 4a tirada. Nosaltres no el vam portar, però ens hauria anat bé.

Perills a tenir en compte

Hi ha alguna llastra buida de mida considerable i fregament inevitable sobre cantonades esmolades que poden tallar les cordes. Nosaltres vam anar amb una corda simple però no ho recomano gens. Tampoc recomano formar cordades de tres pel mateix motiu.

Accés

Hi pot haver neu a la part final del canal que ens condueix a peu de via. Tot i que nosaltres la vam trobar pràcticament seca, no és mala idea portar piolet i grampons si hi anem a principis de temporada. Des del Coll del Portalet, just abans de començar l’aproximació, ens podem fer una lleugera idea de les condicions (sempre que no hi hagi boira, és clar). L’estona d’aproximació, des del refugi de Pombie, és més o menys d’1 h 30 min.

Ressenya del Pilar Sud del Midi d’Ossau

• R1-3: La via va a buscar la vertical d’un diedre gris, situat a l’esq d’una gran esquerda que domina el pilar. Pugem per terreny senzill (3) fins a una petita lleixa (R amb pitons i cordinos) i després per uns diedres (5 i 6a, amb algun pitó i possibles variants) fins a una petita plataforma situada a la base d’un diedre amb una fissura característica a la seva part dreta.
• R4: A la tirada següent hi trobarem el tram més difícil (6c). Es pot escalar de diverses maneres; jo vaig xapar dos pitons al diedre, però vaig pujar per la fissura de la dreta. Si tenim bona tècnica no presenta problemes. El Camalot #3 era la peça més gran que dúiem, així que vaig començar amb una mica de «runout» i després el vaig arrossegar un parell de vegades. Més amunt vaig utilitzar el diedre per descansar i xapar alguna peça més. La part final de la tirada comença amb fissura de dits a la dr i continua per una llastra buida. Aquesta llastra fa força respecte, la veritat. La reunió és pràcticament penjada.

• R5 i 6: Continuem pel diedre, ara rogenc, evitant un pas difícil per l’esq (6b), fins a arribar a unes graonades, on muntem reunió (3 pitons). Després fem una tirada curta (4), rodejant el desplom per l’esq fins a una plataforma inclinada cap a la dr (R amb pitons) i abandonant definitivament el diedre principal. Aquestes tirades normalment es fan seguides. Nosaltres no ho vam fer per reduir fregament i no perdre el contacte visual.
• R7 i 8: Ens desplacem cap a la dr per continuar per un petit diedre rogenc (pitons) fins a gairebé a la base del desplom, i després a la dr, ignorant una línia de pitons que puja recte. Arribem a un nínxol característic on muntem reunió (6b força obligat i exposat a fregaments perillosos. R amb dos pitons i un bloc). Sortim del nínxol per la dr per assolir un pic característic (6b), flanquegem novament a la dr (fregament perillós) i continuem per una fissura tècnica (pitons). Després de la fissura, l’itinerari es torna confús. Nosaltres vam muntar reunió a l’esq, tot i que l’itinerari original (en principi) va a buscar unes terrasses a la dreta, a prop del fil del pilar.
• Tirades de sortida: Escalem un petit ressalt final (4/5), curt, però difícil d’assegurar, i continuem uns metres més per terreny senzill. Després continuem buscant el millor camí per la dr d’un diedre canalitzat (3 i 4 amb algun pas de 5) i finalment ens unim a la canal fins a arribar al final de la paret (possibles variants).

Descens

Seguir una traça direcció E, cada vegada més empinada. Desgrimpar diversos ressalts (hi ha algun barrot) fins a arribar a un camí que ens porta al Coll de Sazun. Després seguir un sender marcat direcció S fins al refugi de Pombie (1,5 – 2 h).

---

També et pot interessar

• Directa Americana al Petit Dru