Hi ha coses que sembla que no t’hagin de passar mai, però quan li passen a un col·lega, ja no ho veus tan lluny.

Doncs el Pep, el meu col·lega, se’n va anar a escalar a la Castellassa, a St Llorenç del Munt i, passant corda, nota una secció amb una textura diferent. Ho mira de prop, frega la corda amb els dits i, flipa: la corda se li desfà. Tal qual.

En explicar-me això, vaig recordar un accident que va passar el 2016, quan a un escalador se li va trencar la corda al moment de despenjar-se d’una via.

Va caure 14 metres i, tot i que va sobreviure, va acabar a l’hospital en estat greu.

Els mossos van obrir una investigació i van enviar la corda al laboratori.

Resultat: restes d’àcid sulfúric.

I no és l’únic cas. La UIAA també té registrats accidents similars.

Però, com pot entrar en contacte una corda amb aquest àcid?

Doncs, ves a saber. Alguns tipus de bateria en porten.

El Pep no sap com va passar i tampoc sap si la seva corda es va contaminar amb àcid sulfúric o amb algun altre component.

El dissolvent, la gasolina, l’anticongelant… També poden malmetre els teixits.

Són components que, en algun moment, poden passar pel maleter d’un cotxe, o fins i tot pel terra de l’aparcament d’un sector d’escalada, on se sol desplegar el material per ordenar-lo.

El problema és que, encara que vigilem, no podem controlar el material que els nostres companys comparteixen amb nosaltres.

El que sí que pots fer és copiar l’enllaç d’aquest article per enviar-lo a tot escalador/a que coneguis. Així, quanta més gent sàpiga que aquest risc existeix, menys possibilitats hi haurà que a algú “li toqui la grossa”.