Aquest és un sector que, segurament, no agradarà a la majoria: una paret de pissarra, amb roca a vegades dubtosa i un peu de via incòmode, ple d’esbarzers.
Però quan vivia al Pirineu, la tenia a prop de casa i, com que sóc un enamorat d’aquests racons de Déu, sempre li he trobat molt d’encant.
Quan era ben jovenet ja me la mirava, però aleshores em semblava massa difícil. Em vaig interessar pel seu nom, i un pastor em va dir que en deien «Les Costes», i que corria la història d’una noia que s’hi havia llançat daltabaix…
Anys més tard, quan vaig aprendre a escalar bé, hi vaig anar descobrint les línies per pujar-hi. La veritat és que són interessants perquè t’obliguen a resoldre problemes molt variats dins l’escalada tradicional: saber trobar el millor pas, assegurar-te, gestionar les cordes o muntar reunions difícils. És un bon lloc on agafar rodatge per escalar en terreny complicat.
Informació general
- Orientació: O
- Accés: des del Pont d’Estaon; seguim el camí cap a Nibrós i en pocs minuts ens desviem cap a un camí que puja al vessant del Pui Tavaca, amb la paret ja visible. Finalment fem una grimpada fins a peu de via.
- Material i equipament: no hi ha cap tipus d’equipament: per a totes les vies cal dur un joc de friends fins el #2 i un joc de tascons mitjans i petits.
Les vies
- 6b — Enfila per l’esq de l’esperó. Trams un xic exposats i R difícil de muntar.
- 6c — Esperó desplomat.
- 6b — Doble corda imprescindible per gestionar el fregament.
- 5c — Diedre. R opcional a la meitat.