Per a mi, aquest, és un lloc molt especial, ja que hi vaig obrir una de les meves primeres vies llargues l’any 1998, quan tenia catorze anys, amb el meu amic Julià. Vam plantar la tenda a l’estany d’Aixeus i l’endemà vam enfilar la cara N de la Punta Llop amb la intenció de sortir per un diedre perfecte que hi ha a la part superior. Però el diedre ens va semblar massa difícil i, finalment, el vam esquivar per la dreta. La via la vam anomenar «Gelat de roca».

Al cap d’un temps, estant una mica més preparat, hi vaig tornar amb en Santi Araguz i vam poder escalar el diedre, després d’obrir una via independent just a la dreta de l’anterior.

En aquest article aprofito per publicar tota la informació que tinc d’aquest racó. També pots trobar més informació sobre escalades a la Vallferrera al web escaladatradicional.com.

Informació general

Les primeres vies registrades a la zona són a la cara N del Monteixo, i van ser obertes entre finals dels 80 i principis dels 90. Tot i que, per a l’escalada en roca, els llocs més interessants són potser la cara N de la Punta Llop i el Contrafort N.E. del Pic de Norís.

Les parets tenen gairebé 300 metres i la roca és de llicorella, generalment llastrosa, així que un 6è grau ja es pot complicar força. Però, si t’agrada el terreny alpí, possiblement hi trobaràs l’encant.

L’accés es fa des del poble d’Àreu; cal pujar fins a l’aparcament de l’estany d’Aixeus. Si hi accedim amb vehicle, s’ha de reservar plaça segons l’època de l’any. Un cop a l’aparcament, continuem per un sender que segueix el curs del riu fins a l’estany superior d’Aixeus (1 h aprox.), que és el punt de partida per acabar d’arribar a les parets.

Cap de les vies té equipament. És recomanable dur friends (p. ex., Totem Cams del 0.65 al 1.80 + Camalot #3) i un bon joc de tascons.

Tenir en compte que actualment l’escalada en aquesta zona està regulada pel PNAP. Més info ↗.

Punta Llop, cara N

1. 5c — Udol. 300 m. Inici per un diedre i després per unes plaques (3-4º) per anar a buscar l’extrem esq d’un gran relleix característic. Creuem el relleix cap a la dr, i continuem amunt cap a un sistema de diedres, cada vegada més difícils (5b/c delicat), que desemboca al final de la paret.
2. 4c — Gelat de Roca. 300 m. Aquesta via comença al punt més baix de la paret, segueix un esperonet (3, 4º) i després grimpa fàcilment per unes terrasses fins al mur final. A continuació, puja fins gairebé al peu d’un diedre perfecte, però l’evita per la dreta, seguint un altre diedre més fàcil que queda amagat (4c).
3. 6b — Via del Diedre Nord. 260 m. Inici per una canal característica que hi ha just a la dreta del punt més baix de la paret. Pugem per la canal uns 40 m fins a la base d’un mur blanquinós que té dos sostres. Superem els sostres pel centre (6a/b delicat), en sortim per un petit diedre i continuem grimpant per anar a cercar uns diedres ajaguts (4-5º) que ens porten al peu del característic diedre perfecte que hi ha a la part superior de la paret. Escalem el diedre final (6b amb un pitó) i continuem grimpant fins al cim.

Descens: caminant cap a l’E sense gaires complicacions.

Contrafort N.O. del Pic de Noris

4. 5b — Via del Diedre Encaixonat. 280 m. Inici a la dr d’una canal propera al peu del contrafort: sortegem un sostre per la dr i continuem per un sistema de fissures (4a) que puja fins al cim d’un primer sòcol (R1). Aquesta entrada no és tan evident com l’entrada directa per la canal, però es fa per aprofitar l’escalada del sòcol. Després ens desviem cap a la canal, fins al peu d’un gran diedre encaixonat. Seguim el diedre (5b, molt polit) fins a un petit relleix (R3). Continuem a la dr per entrar en una xemeneia curta (5a, roca solta). En sortir-ne, pugem cap a unes lleixes herboses a l’esq (R4). Continuem grimpant fins a la cresta i la resseguim pel vessant S.O. fins al cim (2-3º).
5. Intent.

Descens: carenem cap a la Punta Llop per anar a buscar una tartera que ens permet baixar cap als l’estanys d’Aixeus.