Fissures Inconnexes
文
CA ES

Petit Dru: Directa Americana

#

Fotografies de quan vam escalar la Directa Americana del Dru el 2001, abans del gran despreniment:

Cara oest del Petit Dru des de Montenvers.
Bivac a peu de via i primera nit sense dormir. Un petate de cotó, ajuda a abrigar les cames.
Escalant a primera hora.
L’última tirada on vam remuntar el petate per poder escalar en lliure. A partir d’aquí vam veure que havíem perdut força temps fent maniobres; vam repartir-nos les coses del petate i vam continuar escalant amb motxilla.
Inici del Diedre Mailly.
Arribant al «Bloc Coincé», punt on finalitza la Directa Americana i que connecta amb la via «Magnone».
Diedre de 90 metres de la via «Magnone», la secció més difícil de la paret.
Recuperant el Diedre de 90 metres.
Passat el pèndol de la cara oest, amb el Mont Blanc al fons. El pilar roig que hi ha de perfil és el famós «Pilar Bonatti», que es va esfondrar tot sencer pocs anys després.
Bivac a la cara nord. Gairebé no vam dormir.
Segon dia d’escalada.
A la bretxa dels Drus, just abans de començar el descens per la cara sud. Actualment, aquesta lleixa ha desaparegut a causa dels despreniments.
Ràpels de la cara sud.
Laberíntica glacera de la Charpoua, ja quasi al final de l’aventura.

També et pot interessar

Pitjor que un friend mal posat és no estar apuntat aquí ↓

⚡ De tant en tant, envio un email amb aprenentatges d’escalada tradicional, informació de sectors, anàlisi d’accidents o novetats d’aquest projecte. Si no et vols perdre més emails, apunta’t ara.