Si t’agrada l’escalada tradicional a Montserrat i t’agrada la via llarga, la paret dels Esperons dels Degotalls és un lloc molt interessant, gràcies a la qualitat de les vies que s’hi troben. Però també és un d’aquells racons que encara conserven un component d’aventura molt especial, ja que el seu difícil accés és un primer filtre que manté la paret poc freqüentada.

El 2009, l’Àlex i jo vam obrir la via Pretèrit (7a), i des de llavors hi he anat tornant. El 2010, amb l’Ajipi, vam obrir Ni Dret Ni Cuixa (6b); el 2012, amb el David, Fluxion (6c), i aquest 2026, amb el Jordi, Pentateuc (6c). Són vies exigents que demanen un domini complet de l’escalada tradicional: saber trobar el millor camí i afrontar seccions obligades a la recerca de punts d’assegurament, a vegades poc evidents.

D’altra banda, la Fissura de l’Abortó (6a/b) és un encastament increïble, comparable a la Santacana de la Mòmia, però més feréstec i pràcticament sense equipar. No se sap qui la va obrir, però, pel material que hi trobem, es deuria escalar per primera vegada entre finals dels anys 60 i principis dels 80.

Accés

Des de l’entrada del pàrquing del monestir de Montserrat pugem la Canal del Pou del Gat, i seguim el Camí de l’Arrel cap al S, fins a una cruïlla de camins (Pla de Trinitats, 35 min).

• Per accedir a les vies 1-4: passem de llarg la cruïlla, continuem uns 50 m i baixem cap al E fins el cim del Mur Alfa. Des d’allà cal fer 4 ràpels per la via Te Acompaño en el Sentimiento. El primer ràpel s’ha de muntar en un arbre. Cal portar cordino i maillons per muntar aquest ràpel (els recuperarem a la pujada), i per si cal reforçar algun dels altres ràpels.
• Per accedir a les vies 5 i 6: uns 50 m abans de la cruïlla, baixem cap al E, fins al cim de les parets. Continuem uns metres més cap al N, fins a l’esperó Neptú, on trobarem instal·lacions de ràpel.

L’inici dels ràpels no és fàcil de trobar.

Material

Excepte la Fissura de l’Abortó, on trobem material antic a les reunions, les altres vies requereixen autoprotecció completa. És necessari dur friends repetits, tricams, tascons mitjans i petits, cordino per a merlets, i cordes dobles per reduir el fregament i poder fer ràpels llargs.

Mur Alfa

1. 6c — Pentateuc (2026). Grandíssima aventura Montserratina. Comencem al punt més alt del peu de paret, per un antic projecte. Abans d’un gran llavi ens desviem a l’esq i pugem fins gairebé l’inici d’una fissura (R1, 6b). Seguim la fissura (pitó), fins el peu d’un diedre cec (R2, pitó, 6b/c). Esquivem el diedre per la dr i, quan la paret perd inclinació, tornem a l’esq fins a uns forats (R3, 6a). Escalem el gran diedre (R4, 6c), i finalment sortim per l’esq, anant a cercar un gran merlet «esponja», i al cim (R5, 6a expo). Totes les reunions son completament penjades.

Esperó Eros

2. 6a/b — Fissura de l’Abortó. Marcada escletxa que ratlla la paret de dalt a baix. Dificultats de: 3, 5c, 6a/b, 5c, 5c i 4. A la primera i última tirada hi ha molta vegetació. La 5a tirada passa per darrere un bloc penjant. Trobem material antic a les reunions. Recomanable portar algun friend gros tipus Camalot 4 o similar.
3. 7a — Pretèrit (2009). Escalada increïble, única al massís. Inici a la dr de la Fissura de l’Avortó. Pugem pel fil de l’esperó (7a) i continuem cap a la placa de la dr per anar a cercar uns forats bons (R1). Sortim per la dr d’un sostret i continuem paret amunt, anant a cercar uns «ulls» cap a la dr, que ens permeten muntar les R 2 i 3 amb seguretat (6b/c molt obligat i 6a). Finalment, pugem tot recte, ens enfilem a la berruga final i en sortim per l’esq (6a).
4. 6c — Variant (2012).

Esperó Neptú

5. 6c — Fluxion (2012). Primera tirada de protecció molt laboriosa sobre peces dubtoses, tot i que freqüents. Després, en perdre verticalitat, és més assequible. Dificultats de 6c, 5c i 6a.
6. 6b — Ni dret ni cuixa (2010). Alterna fissures amb seccions de placa. Dificultats de 6b, 6b, 5b i 4. Les reunions són difícils de muntar, però es troben en ubicacions còmodes.