Informació general
La Momieta és una agulla clàssica de Montserrat, i tot i que la seva paret O ofereix itineraris poc freqüentats, no per això són menys interessants. Les vies del Ràpel + Variant (6a), la Moby Dick (6b) i l’Antisistema (6c), són un perfecte progrés in crescendo, per posar a prova el 6è grau consolidat.
- Material recomanable: doble corda per reduir el fregament, friends fins l’1.80 (preferiblement Totem Cam) i tricams mitjans i petits.
- Descens en ràpel de 20 m fins al coll amb la Mòmia, i després 2 ràpels més de 20 m per la canal S fins a peu de via.
Ressenyes de la cara O de la Momieta
- 6a — Via del Ràpel (1946, fins al coll) + Variant (1993, fins dalt). Pugem en xemeneia fins al coll de la Momieta (R1, 4) i flanquegem per la placa de la dr (6a, amb escassa protecció) fins a la Fissura O de la Momieta. La seguim fins al cim (5c).
- 6b — Moby Dick (2008). Pugem pel diedre herbós fins a 2 – 3 m per sota una R equipada que no fem servir. Flanquegem a la dr fins a un ull de roca (R1, 6b). Continuem fins a la Fissura O de la Momieta, la seguim uns 3 m i passem al mur de la dr (pitó). Continuem amunt cap a un merlet i finalment a la dr fins a un ull de roca (R2, 6b). En pocs metres més arribem al cim.
- 6c — Antisistema (2012). Pugem uns 3 m en xemeneia, flanquegem a la dr (pitó) i continuem amunt fins a la R1 de la via Moby Dick (6c, dur). Escalem la Fissura O de la Momieta uns 7 m, i continuem pel mur de la dr anant a cercar un merlet. Continuem recte fins a una reunió abandonada i al cim (R2, 6b).
- 6a — Fissura O. Via antiga, sense informació.
- 6a — (2007).
Altres vies: a la dr de la via Antisistema, hi ha la via Fera Ferotge, provada per dalt i escalada posteriorment en lliure (6c). La via Normal (4), situada encara més a la dr, és una gran clàssica de Montserrat.
La primera ascensió a la Moby Dick:
«Cap a l’any 2003 em vaig fixar en la cara oest de la Momieta. És un mur vertical d’uns 70 metres d’alçada, amb un sostre a la dreta, on neix una fissura diagonal que divideix la paret en dues parts. Dita fissura es va obrir dècades abans en estil tradicional, tot i que a la guia de la zona no hi apareixen referències.
La meva idea era obrir un nou itinerari a la paret, biscant una línia directa per creuar la fissura i continuar recte fins al cim. En aquella època, a causa de la meva falta d’experiència, no concebia una ascensió difícil sense utilitzar ancoratges fixos, i la cara oest de la Momieta es veia complicada, així que la idea era fer-los servir.
Al cap de poc vaig coincidir amb el Marcel Millet i li vaig explicar el projecte, però no el va entusiasmar gens. Em va advertir que si feia servir ancoratges fixos molt possiblement acabaria modificant el caràcter original de la via que pujava per la fissura, la qual cosa no era ètic. Haig de reconèixer que, tot i que he coincidit poques vegades amb ell, és una persona que sempre m’ha fet reflexionar.
Després de pensar-hi, vaig preferir abandonar el projecte.
El 2008 ja havia après a escalar parets difícils en estil tradicional i vaig tornar a pensar en el projecte de Momieta, però des d’una altra perspectiva. Li vaig proposar la idea al Jordi i al febrer vam anar cap allà. El nostre equip era el següent: cordes dobles, un joc de friends, un joc de tascons, un tricam rosa i tres o quatre pitons.
Vam fer un primer intent per un itinerari directe, per anar a buscar un forat característic, situat a mitja alçada, on semblava que s’hi podia muntar reunió. Però després de superar un primer desplom ens vam trobar en una placa difícil d’assegurar i vam decidir baixar.
Més a l’esquerra, entrant per la xemeneia que separa la Mòmia de la Momieta, s’hi apreciava una debilitat que flanquejava fins al forat característic. La ruta no era tan directa, no obstant això, semblava la solució més natural. Vam aconseguir arribar al forat i l’endemà vam obrir una segona tirada fins al cim, trobant dificultats mantingudes de 6b.
La via la vam batejar amb el nom de «Moby Dick» i va significar el nostre punt de partida cap a l’aventura de l’escalada tradicional Montserratina. Després d’aquella ascensió ens vam adonar que el conglomerat oferia moltes possibilitats per a l’escalada d’autoprotecció i se’ns van començar a acudir moltes idees per a futurs projectes.
Va valer la pena haver esperat a tenir més experiència per obrir aquesta via. Si l’hagués obert el 2003, utilitzant ancoratges fixos, me n’hauria penedit.»
Gerber