Fa uns anys ens vam posar a obrir una via curta, d’uns vuit metres, en un sector poc conegut, a prop de Tremp. A uns quatre metres del terra vaig col·locar un Camalot C3 groc en un emplaçament horitzontal. Aparentment va quedar bé: les lleves estaven tancades a més del 50%, tenien un bon suport i la roca era sòlida.
I just després vaig caure: el friend es va arrencar com si res i vaig anar directament a terra.
Per sort, al peu de via hi teníem un crashpad, que em va salvar d’una aterrissada molt lletja contra una base plena de roques. No em vaig fer res, però em va sorprendre molt que el friend hagués fallat, perquè l’emplaçament m’havia semblat bo.
Em vaig despenjar per dalt i, després de fer unes proves, vaig veure que s’havia produït una combinació de dos factors desfavorables:
- En estar en posició horitzontal, el friend devia haver rotat una mica. Tot i que això per si sol no té perquè provocar una fallada.
- L’emplaçament tenia un angle lleugerament obert cap enfora. A simple vista costava d’apreciar, però era suficient per fer relliscar les lleves.
Però altres vegades, col·locacions similars m’han aguantat sense problema. És a dir, aquesta col·locació no té per què fallar per sistema. La direcció de la càrrega, la rugositat de la roca, el dentat de les lleves i el model de friend també hi tenen a veure. Els Totem Cam, per exemple, he observat que tenen millor rendiment en aquests casos. Tot i això, el fabricant desaconsella expressament aquest tipus de col·locació, així que no la podem donar per bona.
Des de llavors, sóc molt més selectiu a l’hora de considerar un friend 100 % fiable, especialment quan és l’única peça que protegeix una secció. En aquests casos, prioritzo que l’emplaçament tingui un angle més aviat tancat (com el de la imatge superior). D’aquesta manera, si les lleves rellisquen, el friend no té cap manera «d’escapar-se» cap avall.
Gerber