B

ball nut. Ancoratge flotant utilitzat per a fissures estretes. El seu disseny incorpora una peça mòbil per adaptar-se a l’amplada de les fissures.

BD. (grau d’escalada). Bastant difícil.

bicicleta. Tècnica d’escalada lliure que consisteix a empènyer amb una cama flexionada mentre es realitza un contrapès amb l’altra, implicant una rotació de la cintura respecte al cos per optimitzar el moviment.

bicoin. Model de tascó.

bi-dit. Forat o presa en una paret d’escalada on només hi caben dos dits.

big bro. Dispositiu d’assegurança flotant utilitzat en escalada tradicional per protegir fissures amples. Consisteix en un cilindre telescòpic que s’expandeix dins de la fissura.

big wall. Terme anglosaxó per referir-se a l’escalada en grans parets de roca que requereix diversos dies, sovint utilitzant tècniques d’escalada artificial i bivacs.

bloc. 1. Porció de roca encastada en una paret. || 2. Roca on es practica l’escalada en bloc. || 3. Moviment de dificultat concentrada.

bloquejador. Dispositiu utilitzat per bloquejar el moviment de la corda en una direcció, permetent només el desplaçament en l’altra.

bong. Tipus de pitó d’escalada, generalment més gran que altres, dissenyat per ser col·locat en fissures amples.

boulder. Terme anglosaxó per referir-se a les roques on es practica l’escalada en bloc.

bulin. As de guies.

burí. Tipus d’ancoratge fix que es col·loca en un forat perforat a la roca. Va ser molt utilitzat durant els anys 60 i 70. Actualment en desús.

bústia. Forat o presa molt bona.

C

calcari. Roca sedimentària composta majoritàriament per carbonat de calci.

cam. Tipus d’ancoratge flotant compost per tres o quatre lleves. Es col·loca en fissures o forats de la roca i funciona per expansió. A Europa és més conegut com a friend.

camalot. Model de friend, de doble eix, dissenyat per la marca Black Diamond.

camisa (d’una corda). Capa exterior d’una corda d’escalada que protegeix l’ànima.

campus (pas de). Tracció de braços sense utilitzar els peus.

campus board. Eina d’entrenament per combinar la tracció de braços amb la força de dits, composta per una sèrie de regletes situades a una distància d’entre 12 i 20 cm, sobre una planxa de fusta lleugerament desplomada.

canal. Zona d’una muntanya, generalment estreta i costeruda, situada entre dues parets o arestes.

cap d’ancoratge. Eslinga que s’utilitza per unir un punt d’ancoratge amb l’arnès.

cargol de gel. Tipus d’ancoratge per a escalada en gel que consisteix en un cilindre roscat unit a una plaqueta.

cigonya (pas de). Posició que adopta l’escalador en escalada artificial per aguantar-se sobre els estreps sense haver de penjar-se de la cintura.

cinta. Eslinga cosida en bucle que es fa servir per a múltiples usos, com ara: allargar un punt d’ancoratge, fixar merlets, ponts de roca, etc.

cinta exprés. Cinta cosida amb dos mosquetons que s’utilitza per connectar la corda amb ancoratges.

cistella. Dispositiu d’assegurament que es col·loca a la corda per evitar el desplaçament de la mateixa. Quan l’escalador cau, el dispositiu bloqueja la corda per fricció, tot i que requereix l’assistència de l’usuari.

clàssica (escalada). 1. Escalada típica, mítica o coneguda. || 2. En alguns llocs es fa servir per referir-se a vies d’escalada situades en terreny d’aventura, normalment amb pocs ancoratges fixos.

clau. 1. Peça metàl·lica utilitzada per crear un punt d’ancoratge temporal en fissures de roca. Es col·loca a cop de martell i s’utilitza per assegurar l’escalador o per protegir el pas. Dit també pitó. || 2. (pas) Dit del moviment més difícil d’una escalada.

clean. Concepte nascut als anys 70 a la Gran Bretanya i als Estats Units, tot i que ja es practicava anteriorment, que es basa en escalar sense instal·lar ancoratges fixos o claus, amb l’objectiu de no deixar empremtes permanents a la roca.

congesta. Acumulació de neu poc extensa.

copperhead. Tipus d’ancoratge compost per un cable d’acer amb un cap de coure, que s’introdueix a la roca aixafant aquest cap amb un martell o cisell. S’utilitza per progressar en escalada artificial.

corda bessona. Tipus de corda dissenyada per utilitzar dos caps que treballen conjuntament. Un sol cap no es pot fer servir de manera independent.

corda doble. Tipus de corda dissenyada per utilitzar dos caps que permeten al primer assegurar de manera alterna i assegurar dos segons a la vegada.

cordada. Grup d’escaladors que escalen junts.

cordino. Tros de corda que s’empra per a diversos usos: unir punts d’ancoratge, fixar un pont de roca, fer un nus autoblocant, etc.

crash pad. Matalàs portàtil utilitzat en escalada en bloc per protegir els escaladors en cas de caiguda.

cresta. Aresta de roca molt afilada.

D

D (grau d’escalada). Difícil.

daisy chain. Eslinga formada per bucles cosits que permeten ajustar-se a diferents punts. S’utilitza en escalada artificial.

descompost (terreny). Secció d’una escalada on la roca és inconsistent.

desequipar. Acció de retirar els ancoratges d’una via equipada.

desmuntar. Acció de retirar les cintes exprés o els ancoratges flotants d’una via.

despitonar. Acció de retirar els claus d’una via.

desplom. Inclinació d’una paret superior als 90º.

diedre. Paret amb dos plans que forma un angle al centre.

dinàmic. 1. (nus) Nus d’escalada que s’utilitza per assegurar amb un sol mosquetó en absència d’un dispositiu de fre. || 2. (pas). Acció d’impulsar-se per assolir preses distanciades entre si. || 3. (assegurament). Desplaçament realitzat per un usuari que assegura amb l’objectiu de suavitzar l’impacte d’una caiguda.

dinàmica (corda). Tipus de corda que té la capacitat d’estirar-se en rebre una tracció, com si fos una goma, aconseguint absorbir gran part de l’impacte d’una caiguda. Totes les cordes dissenyades per a l’escalada tenen aquesta propietat.

dissipadora (cinta). Eslinga cosida que en rebre un impacte es trenca en seccions abans d’arribar al bucle principal. L’objectiu d’aquest dispositiu és absorbir part de la força d’una caiguda sobre un ancoratge precari.

dry-tooling. Escalada en roca amb piolets i grampons que se sol practicar per desplaçar-se entre seccions de gel.

dülfer. Tècnica de progressió en l’escalada, definida per Hans Dülfer, que es basa en agafar-se amb les mans en una vora d’una fissura i posar els peus en oposició contra la vora o paret oposada.

dülfersitz. Tècnica de ràpel inventada per Hans Dülfer passant la corda al voltant del cos. Actualment en desús.

E

ED (grau de l’escalada). Extremadament difícil.

efecte fuet (en els mosquetons). Es produeix quan el costat oposat al gatell d’un mosquetó, colpeja amb força contra una superfície, produint l’obertura del gatell durant una fracció de segon. Aquest efecte redueix la resistència del mosquetó.

emplaçament. Qualsevol forat, fissura o protuberància a la superfície de la roca susceptible d’instal·lar un ancoratge flotant.

encadenar. Realitzar tots els moviments d’una tirada d’escalada sense penjar-se de la corda ni utilitzar els punts d’ancoratge com a mitjà de progressió.

encastament. Tècnica de progressió que es basa a inserir una part del cos dins d’una fissura. Un encastament pot ser de dits, de mans, de punys, de mitja part del cos, de cos sencer, etc.

encordament. Sistema de connexió entre els escaladors i la corda per garantir la seguretat durant l’activitat. L’encordament inclou el nus utilitzat i el tipus de corda emprada, que pot ser simple, doble o bessona.

ensamble. Tècnica d’assegurament on un equip d’escaladors puja de manera simultània lligats a la mateixa corda.

equalette. Sistema utilitzat per equilibrar la càrrega entre dos punts d’ancoratge. L’equalette és mòbil, ja que permet una certa autoequalització de la càrrega quan l’escalador es mou, tot i que els nusos intermedis limiten aquest desplaçament per reduïr l’extensió del sistema en cas de fallada d’un punt.

equalitzar (una reunió). Repartir la càrrega entre els punts d’ancoratge d’una reunió mitjançant un triangle de forces o un sistema similar.

equipar. Acció d’instal·lar ancoratges fixos en una via per facilitar-ne l’ascens.

escola d’escalada. Zona d’escalada amb un conjunt destacable de vies equipades.

espit. Ancoratge fix format per una plaqueta, un cargol i un cilindre amb un tac expansiu que s’instal·la en forats perforats a la roca.

esportiva (escalada). Disciplina d’escalada que es practica en roques equipades amb ancoratges fixes per centrar-se únicament en el repte físic.

estàtica (corda). Tipus de corda amb mínima elasticitat, utilitzada per realitzar maniobres d’escalada en gran paret o per realitzar tasques d’equipament. No absorbeix impactes com una corda dinàmica, per la qual cosa no és apta per assegurar caigudes.

estàtic (pas). Moviment d’escalada que implica un desplaçament mínim i controlat del cos de l’escalador.

estreps. esglaons de cinta o cordino amb barres d’alumini que s’utilitzen per posar els peus i progressar en escalada artificial.

EX (grau d’escalada). Excepcionalment difícil. Es troba al mateix nivell que l’ABO.

excèntric. ancoratge flotant amb sis cares i tres posicions; una que treballa per encastament i dues que treballen per rotació.

expansió. Tipus d’ancoratge fix que s’expandeix dins de la roca.

expo, exposat. Secció d’una escalada que presenta un perill destacable, normalment a causa de la distància entre els punts d’ancoratge, tot i que també pot ser per la precarietat de les assegurances, per ser un terreny amb roca descomposta, etc.

extraplà. Tipus de clau.

F

F (grau d’escalada). Fàcil.

factor de caiguda. Relació entre l’alçada d’una caiguda i la longitud de corda activa. El concepte serveix per quantificar la gravetat d’una caiguda i es mesura en un valor situat entre 0 i 2, sent un valor proper a 0, el factor menys greu, i 2 el factor més greu.

fair means. Concepte mencionat per Alfred Mummery a finals del segle XIX per referir-se a l’escalada per mitjans justos, és a dir, sense utilitzar eines que a l’època es consideraven artificials (claus, escales, etc.). Aquest terme també es va utilitzar per referir-se a la primera ascensió sense oxigen al Mont Everest, realitzada per Reinhold Messner i Peter Habeler el 1978.

falca. Tros de fusta que s’utilitza per fixar un clau dins d’un forat o esquerda.

fifi. Espècie de ganxo que es lliga a l’arnès i que s’utilitza per penjar-se en escalada artificial.

fissura. Esquerda en una roca.

fissurers. Conjunt d’ancoratges flotants que inclouen: tascons, friends, excèntrics i altres dispositius similars.

fixe (corda). Corda fixada en un punt d’ancoratge.

flaix (escalada). Terme nascut de l’escalada esportiva per indicar que l’escalador ha encadenat tots els moviments d’una via al seu primer intent, tenint alguna informació prèvia de l’itinerari, com ara la ubicació de les millors preses, però sense haver escalat la ruta anteriorment.

flanquejar. Moure’s per una paret a nivell horitzontal, sense guanyar ni perdre alçada.

friend. Tipus d’ancoratge flotant compost per tres o quatre lleves. Es col·loca en fissures o forats de la roca i funciona per expansió. També es coneix com a cam.

força de xoc. Força que transmet un sistema anti-caigudes (una corda o un cap d’ancoratge) a l’escalador en el moment en què es deté una caiguda.

G

ganxo. Eina de progressió utilitzada en l’escalada artificial.

gendarme. Agulla aïllada, normalment situada en una cresta.

grampons. Accessori amb puntes de ferro que es fixa la sola de les botes d’alpinisme. La seva funció és garantir l’adherència dels peus sobre una superfície de neu dura o gel.

granit. Tipus de roca metamòrfica. Molt habitual a zones alpines, tot i que també es pot trobar a la costa.

grau. 1. Nombre o lletra per classificar la dificultat d’una escalada. || 2. Indret en el qual cal superar el desnivell passant per un esglaó o un pas amb dificultat.

gres. Roca sedimentària que es forma per una sorra cimentada amb diversos materials.

gri-gri. Aparell d’assegurament per corda simple amb assistència de frenada. Comercialitzat per la marca de material Petzl.

guíndola. Espècie de seient utilitzat per millorar la comoditat de l’arnès mentre es roman penjat. No és un element de seguretat ni substitueix l’arnès.

H

hamaca. Dispositiu utilitzat per dormir penjat a la paret, disponible en versions de xarxa o de plataforma.

headpoint. Termini anglosaxó per a una ascensió d’autoprotecció en què es realitza prèviament una prova de la via amb la corda des de dalt, per conèixer els punts clau de l’itinerari.

headwall. Termini anglosaxó per definir la secció superior d’una paret, caracteritzada per ser especialment vertical i imponent.

hms (mosquetó). Tipus de mosquetó triangular dissenyat per assegurar amb nus dinàmic. També és adequat per a asseguradors tipus cistella, ja que faciliten un bloqueig uniforme de les dues cordes.

I

indoor (escalada). Tipus d’escalada que es practica en instal·lacions artificials a l’interior.

invertit. Presa invertida.

J

jumar. Bloquejador amb empunyadura dissenyat per facilitar l’ascensió per a una corda fixe.

K

knife blade. Tipus de clau de metall dur i de forma aplanada que s’utilitza per assegurar-se en fissures molt fines.

L

lepper Z. Tipus de clau amb un pic en forma de «Z».

lost arrow. Model de clau robust i de metall dur, dissenyat per John Slathé a finals dels anys 40 del segle XX.

LL

llastra. Porció de roca gran i de poc gruix que es sustenta de manera precària.

lleixa. Replà ubicat a mitja paret.

lliure (escalada). Modalitat d’escalada en què l’escalador utilitza exclusivament les mans i els peus per a progressar, i tot i que pot fer servir corda i assegurances per garantir la seva seguretat, aquests no s’utilitzen per a avançar.

M

machard. Nus bloquejador utilitzat per ascendir per una corda o per autoassegurar-se en la maniobra de ràpel.

magnesi. Substància en forma de pols que s’utilitza per evitar la sudoració de les mans i millorar l’adherència amb la roca.

mantel. Moviment emprat per pujar en un lloc pla immediatament posterior a la vertical d’una paret. És habitual en l’escalada en bloc.

merlet. Sortint de roca utilitzat com a punt d’ancoratge en el qual es lliga una baga o un cordino per assegurar-se.

MD (grau d’escalada): Molt difícil.

microfriend. Friend de mida molt petita.

mixt. Escalada en terreny amb roca i gel.

mono-dit. presa d’escalada on només és possible introduir un sol dit de la mà.

mosquetó. Dispositiu de connexió d’elements de seguretat amb forma ovalada, que s’obre i es tanca mitjançant un gallet.

N

navegar. Acció de buscar el millor pas per progressar per a una paret.

O

obrir (una via). Realitzar la primera ascensió d’una ruta d’escalada.

off-width. Fissura uniforme d’entre 20 i 30 centímetres d’amplada. Sol ser difícil d’escalar perquè no és prou ampla per entrar-hi ni prou estreta per fer un empotrament de punys.

offset. Model de tascó amb cares desiguals. Dissenyat per col·locar en fissures obertes.

omega pacific. Model de friend amb 12 lleves, dissenyat per cobrir una gran varietat d’amplades de fissura.

P

parabolt. Ancoratge fix format per una plaqueta i una barra roscada amb tac expansiu que s’instal·la en forats perforats a la roca.

pèndul. Maniobra d’escalada que consisteix a penjar-se d’una corda i moure’s cap a un lateral. S’utilitza per arribar a seccions d’una paret que resulten menys difícils que les que troba un escalador en la direcció vertical.

pescador (nus). Nus que s’utilitza per unir cordes.

petate. Bossa de teixit resistent utilitzada per pujar material per una paret.

peu de gat. Calçat dissenyat per l’escalada en roca. Es caracteritza per tenir una sola de goma cuita totalment llisa que garanteix una bona adherència i precisió.

pingu. Corda d’uns pocs metres.

pinsa. Tipus de presa que requereix ser pinçada amb els dits.

piolet. Pic dissenyat per escalar en neu i gel. També s’utilitza com a punt d’ancoratge o per retenir la caiguda d’un company en un pendent de neu o a l’esquerda d’una glaçera.

pitó. Sinònim de clau.

placa. Superfície de roca llisa, homogènia i sense preses.

plaqueta. Placa de ferro doblegada amb dos orificis, un per cargolar en un spit o parabolt i l’altre per passar un mosquetó.

plom. Ancoratge de progressió en l’escalada artificial compost per un cable amb un cap de plom que s’introdueix en protuberàncies de la roca. Es col·loca aixafant el cap amb un martell o cisell.

pont de roca. Orifici natural a la roca que s’utilitza com a punt d’ancoratge passan’t-hi una cinta o cordino.

precari. Terme utilitzat per descriure la secció d’una escalada que implica cert perill, ja sigui per la mala qualitat dels punts d’ancoratge o per la inconsistència de la roca.

presa. Punt de suport a la roca que permet subjectar-se amb les mans o els peus.

primer. En una cordada, l’escalador que lidera una secció de l’escalada.

problema. En l’escalada en bloc, conjunt de moviments que componen una ascensió.

protecció. Sinònim de punt d’ancoratge, tot i que el terme s’utilitza més específicament quan es parla d’ancoratges flotants.

prusik. Nus bloquejador utilitzat per ascendir per una corda o per autoassegurar-se en la maniobra de ràpel.

psicobloc. Modalitat d’escalada sense corda que es practica en penya-segats a sobre l’aigua.

punt rosa (pinkpoint). Estil d’ascensió similar al punt vermell però amb l’avantatge de tenir els mosquetons prèviament instal·lats als ancoratges.

punt vermell (rotpunkt). Concepte similar a l’escalada lliure, inventat per Kurt Albert el 1975, que consisteix a pujar una via utilitzant els punts d’ancoratge únicament com a mitjà de protecció, però no com a punts de repòs ni com a ajuda per progressar.

Q

quad. Sistema utilitzat per repartir la càrrega entre diferents punts d’ancoratge. Similar a l’equalette, però permet unir fins a quatre punts.

químic. Tipus d’ancoratge permanent que es fixa amb cola química dins d’un forat artificial realitzat amb un trepant. També anomenat segellament.

R

rampa. Secció d’una paret poc vertical.

ràpel. Tècnica de descens amb corda per una paret vertical.

reequipar. Acció de tornar a equipar una via d’escalada amb ancoratges fixos, tot i que el terme també s’utilitza per referir-se a l’acció de restaurar.

regleta. Presa molt petita de morfologia horitzontal.

relleix. replà ubicat a mitja paret.

ressenya. Descripció d’un itinerari d’escalada.

restaurar (una via). Substituir els ancoratges vells d’una ruta d’escalada per altres de nous. L’acció de restaurar és menys agressiva que la de reequipar i sol implicar la substitució de peces velles per altres del mateix tipus, sense afegir punts de protecció addicionals i amb l’objectiu de mantenir el caràcter original de la via.

reunió d’escalada. Punt on es realitza un relleu entre els membres d’una cordada. També es denomina reunió a la instal·lació situada al final d’una via d’escalada esportiva.

reverso. Dispositiu per assegurar i rapelar per a corda doble comercialitzat per la marca de material Petzl.

rimaia. Espai situat entre el gel d’una glacera i una paret de roca, produït pel calor de la mateixa.

ringlock. Terme anglosaxó per referir-se a una tècnica d’encastament d’amplada lleugerament superior a la dels dits de la mà.

rivet. Espècie de burí molt curt que s’utilitza en escalada artificial per superar seccions llises.

rocòdrom. Instal·lació que simula una paret de roca natural.

rp. Model de tascó de mida molt reduïda.

runout. Termini anglosaxó utilitzat per definir seccions d’escalada on els punts d’ancoratge tenen una separació considerable.

rurp. Tipus de clau de mida molt reduïda dissenyat per progressar en escalada artificial.

S

segon (de cordada). En una cordada, l’escalador (o escaladors) que pugen per darrere del primer.

simple. 1. (corda) Corda dissenyada per a l’encordament en simple. 2. (encordament) Sistema d’encordament que utilitza una sola corda.

sit (o sit start). Termini anglosaxó per definir l’inici d’un bloc en el que l’escalador comença assegut a terra.

slab. Termini anglosaxó sinònim de placa.

solitari. Escalar sense company.

solitari integral. Termini utilitzat per referir-se a l’escalada en solitari i sense corda.

solo (o solo integral). Sinònim de solitari integral.

sostre. Paret desplomada a una inclinació propera o igual als 180 graus.

stopper. Model de tascó comercialitzat per Black Diamond.

T

tac de fusta. Tros de fusta que s’utilitza per assegurar-se en fissures amples. Actualment en desús, tot i que encara es poden trobar en rutes antigues.

talabard. Sinònim d’arnès.

tascó. Peça metàl·lica, generalment d’alumini, amb forma de falca o prisma, que es col·loca en fissures de la roca perquè quedi encastada i pugui suportar el pes en cas de caiguda.

tècnic (pas). Moviment d’escalada que requereix cert equilibri i precisió.

tirada (de corda). Longitud definida pels relleus que realitzen els escaladors en una paret. Les tirades poden tenir una longitud variable, depenent de la possibilitat de muntar punts de reunió.

top rope. Terme anglosaxó per definir el mètode d’assegurament que consisteix en escalar amb la corda per dalt.

totem cam. Model de friend comercialitzat per Totem MT.

trad. Abreviatura d’escalada tradicional.

tradicional (escalada). Estil adoptat pels pioners de l’escalada on el primer posa l’equipament necessari per assegurar-se i progressar. Després, els altres membres del grup retiren aquest equipament quan pugen darrere.

triangle de forces. Sistema per equilibrar la càrrega entre diferents ancoratges mitjançant un cordino, cinta o tros de corda.

tricam. Tipus d’ancoratge flotant construït amb una lleva lligada a una cinta. Es queda atrapat a la roca per rotació i es sol utilitzar per assegurar-se en forats rodons.

tsunami. Terme utilitzat per referir-se a l’escalada en blocs molt alts, on una caiguda sol ser perillosa.

U

U. Tipus de clau amb un pic en forma de «U».

universal. Tipus de clau que es caracteritza per tenir el cap rotat 45 graus respecte al pic.

V

V. Tipus de clau amb un pic en forma de «V».

verglàs. Fina capa de gel sobre una superfície de roca.

vessant. Pendent d’una muntanya per qualsevol dels seus costats.

via. Ruta d’escalada ja establerta o ascendida amb anterioritat.

volar: Caure.

vuit: 1. (nus) Nus d’encordament || 2. Dispositiu d’assegurament i ràpel. Actualment en desús a l’escalada, tot i que se segueix utilitzant en el descens de barrancs.

X

xapa. Sinònim de plaqueta.

xapatge. Acció de passar la corda per un ancoratge mitjançant un mosquetó o cinta exprés.

xemeneia. Fissura profunda d’amplada considerable que s’escala pel seu interior.

xiclet. Efecte d’elongació produït per l’elasticitat d’una corda dinàmica.

Z

Z. Tipus de clau amb un pic en forma de “Z”.