«Pecata Minuta» és una via de poc més de 50 metres, però per a nosaltres va significar molt més que això…
L’any 2008, el Jordi i jo estàvem descobrint l’escalada tradicional a Montserrat i cada sortida era una oportunitat per aprendre alguna cosa nova.
Fins aleshores, havíem obert vies en estil tradicional on ens movíem còmodament escalant a vista. Però amb Pecata Minuta vam haver de fer un pas més: provar seccions difícils molt obligades i, si no trobàvem el camí, deixar-nos caure per tornar-ho a provar per un altre costat.
D’aquesta manera, després de cinc hores d’escalada, vam trobar la debilitat que ens permetia superar la desplomada paret oest de la Panxa del Bisbe utilitzant únicament friends i tascons.
Va ser una experiència increïble i vam aprendre tres coses importants:
- Pujar recte amunt sovint és molt difícil; però si eixamples el camp de visió i busques constantment a dreta i esquerra, les possibilitats de trobar el camí es multipliquen per molt.
- La roca forma patrons que es repeteixen: després d’una secció on et pots assegurar, arriba una zona difícil de protegir, però més amunt reapareix un tram amable. I així successivament.
- El material dóna molt de si: friends o tascons ben col·locats —fins i tot aliens en forats petits— poden resistir caigudes brusques de més de deu metres sense cap mena de problema.
Aquest aprenentatge ens va donar una confiança enorme en nosaltres mateixos: si érem capaços d’escalar una paret com aquella en estil tradicional, seríem capaços d’escalar moltes altres parets…
