Fa anys em va passar pel cap la idea de buscar una línia d’autoprotecció per escalar la Paret de l’Aeri en lliure.

En realitat, això és complicat: la paret té trams amb poc forat per assegurar-se, a més que està plena de vies. Ja gairebé no hi ha espai per trobar una línia que no coincideixi amb cap equipament.

Tot i així, la zona central —per on pugen la Vudú (A4) i el Mirall Impenetrable (A5)— continua relativament neta de material.

L’any 2014, el David, el Guille, el Jordi i jo en vam fer un intent per la Vudú, amb algunes variants. En van sortir tres tirades de 7a, 6b i 6a.

Però el projecte va quedar allà…

Aquest any —el 2025—, el Jordi i jo ens hem motivat a tornar-hi.

Per anar per feina, hem entrat per la AGP per reprendre el projecte allà on el vam deixar, just al peu de la quarta tirada de la Vudú.

Buscant la debilitat natural de la paret, hem acabat desviant-nos cap al «Mirall», fent un flanqueig de 6c molt fanàtic. D’aquesta manera, també hem evitat les dues xapes de la quarta tirada de la Vudú.

Finalment, el Jordi ha fet un intent a la cinquena tirada del Mirall Impenetrable. Després d’escalar uns vuit metres trencant crostes i sense poder col·locar cap peça bona, ha trobat dos ploms, n’ha fet un triangle de forces i s’ha despenjat.

Jo no ho he volgut ni provar, ja he passat prou por només d’assegurar-lo.

Així que al final hem muntat ràpels i avall.

No sé si algún dia acabarem el projecte, el mur que hi ha a continuació es veu molt difícil. Però les quatre tirades que han sortit fins ara s’ha de dir que són molt bones i per si soles valen la pena.