La paret sud de l’Helvetestinden sempre m’ha fascinat. És un immens mirall de roca, ubicat en una platja àrtica, un escenari estrany i bonic a la vegada.
L’havíem escalat el 2015, obrint la via «Terra i Mar«, el 2016 per la «Ticket to Greenland», i uns dies abans per la «The Next Best Thing». Haig de reconèixer que quan em sento atret per una muntanya hi torno una vegada i una altra, ja que m’agrada descobrir tots els seus racons…
En aquesta ocasió ens vam fixar en un sistema de fissures que encara no s’havia escalat mai, just a la dreta del mur central.
El 25 de maig, partint de Vinstad, vam posar el despertador a dos quarts de tres de la matinada i a les cinc ja érem a peu de paret. Vam decidir aprofitar les cinc primeres tirades de la via «Noensfoten» per no complicar-nos la vida i guanyar alçada amb rapidesa.
Tot i que sabia que la quarta tirada de «Noensfoten» era força exposada, no m’imaginava que només s’hi podria col·locar una assegurança al principi i que, després de quinze metres de flanqueig per una placa de regletes, caldria fer un pas d’equilibri per arribar a la reunió. Per si no n’hi hagués prou, va començar a ploure i vaig haver de fer-ho ràpid abans no es mullés més del compte. Jo, que m’havia promès no fer més coses perilloses, crec que és un dels trams més exposats que he escalat mai. Això sí: el flanqueig és preciós. Felicitats al Muna —Salvador Llorenç—, que va obrir aquesta tirada el 2015.
Quan el Jordi va arribar a la reunió ja havia parat de ploure, però la paret estava completament xopa. Portàvem poc material i, en aquell punt, encara podíem retirar-nos sense gaires complicacions. Tot i així, vam decidir confiar en la previsió meteorològica i, després d’un bon esmorzar, vam continuar paret amunt. La roca es va eixugar aviat.
Vam escalar vuit tirades molt mantingudes, seguint un sistema de bavareses, fins a arribar als diedres de sortida. Algunes seccions van resultar realment precioses; d’altres, més complicades i en un terreny difícil de llegir. Vam trobar dificultats de fins a 7-, que vindria a ser, aproximadament, 6c. A les quatre de la tarda vam assolir el cim.
Descripció de la via:
Rett Opp, 600 m 7- expo
Inici en uns diedres evidents, a la dr del mur central. Els seguim fins a situar-nos a prop d’un sostre ascendent a l’esq (4 i 5º). Flanquegem per la placa de sota el sostre (6 expo) fins a una llastra. La seguim (4), i continuem cap a l’esq fins a un petit relleix. Sortim recte amunt i després a la dr (5+), fins a la base d’una successió llastres…
Més
Seguim les llastres en dues tirades (6, 6+), esquivant un petit sostre per la dr, fins a un petit relleix herbós. Escalem uns metres més en diedre (4) fins el peu d’una fissura que acaba desapareixent amb l’alçada. L’esquivem per la dr i continuem amunt, però sempre en direcció a la dr per evitar uns diedres que s’acaben tornant cecs (6). Superem una fissura bufada, que podem escalar en xemeneia o en Dülfer (6) i continuem fins a la base d’una fissura herbosa que no permet protecció. L’evitem per la placa de l’esq per cercar un diedre amagat (6). Seguim el diedre i poc abans que es torni cec, escapem a la dr, a l’alçada d’una presa bona, per anar a cercar la continuació de la fissura herbosa que hem abandonat abans (7-), ara en forma de diedre. El seguim, i poc abans que aquest es torni cec, ens desviem a la dr per anar a cercar un sistema de diedres cada vegada menys verticals. Els seguim en quatre tirades (3-4) fins a unes rampes d’herba i al cim.
Material utilitzat
- Corda simple de 60 metres (Swift Protect Pro, 8.9 mm)
- Joc de tascons (Black Diamond Stoppers)
- 2 excèntrics mitjans
- Joc de 7 Totem Cams
- Camalots #3 i #4
- 6 bagues de dyneema de 60 cm
- 2 bagues de dyneema 120 cm
- 10 mosquetons normals
- 4 mosquetons de bloqueig
- ATC + mosquetó de bloqueig
- Beal Escaper
També vam portar dos Camalot C3 (lila i verd), tot i que no els vam necessitar.
També et pot interessar