El maig de 2019, en Bernat, en Jordi i jo ens vam fixar en aquesta paret.
No en teníem cap altra informació que la que veiem davant dels nostres ulls. Però semblava tenir unes dimensions acceptables per provar d’escalar-la en un dia.
La cara N del Molbaertinden es divideix en tres parts: un sòcol amb plaques d’adherència, una part intermèdia més senzilla i un mur superior molt vertical, però amb forces fissures.
La nostra principal preocupació era superar el sòcol. No va ser fàcil, però amb paciència vam trobar la feblesa de la roca a dreta i a esquerra. A partir d’allà, semblava que “només” calia seguir un sistema de fissures evidents.
Vam pujar sense incidències fins a arribar a un gran diedre que semblava arribar al cim. Però la fissura del diedre cada vegada era més fina i, al final, només es podia assegurar amb un joc de microstoppers que no dúiem…
En Bernat, que anava de primer, va escalar en lliure fins on va poder i finalment va posar l’únic microstopper que teníem, i s’hi va penjar. Per poder continuar, va posar l’extractor de tascons a la fissura, utilitzant-lo com a ganxo per avançar un pas més. Després va treure el microstopper anterior per col·locar-lo de nou més amunt, i així, una vegada més, fins que la fissura es va eixamplar prou per posar un bon friend.
En realitat, l’operació no va ser gens senzilla: l’extractor de tascons va fallar un parell de vegades, provocant algunes caigudes, però sense més conseqüències.
En pujar de segon, vaig intentar escalar aquesta secció en lliure, però no vaig poder. Hi havia un pas de bloc molt difícil —potser 8a—. Algun dia m’agradaria tornar-hi amb més calma per provar-ho de nou…
Després d’aquest tram, en quatre tirades més vam arribar al cim.
El descens el vam fer per la cara NO. No vam trobar manera de desgrimpar, així que vam acabar muntant dos ràpels fins a arribar a un coll i, finalment, vam continuar per la canal N del Breiflogtinden.
No vam trobar rastre de cap ascensió anterior: ni a la paret, ni al cim, ni durant la baixada.
Material utilitzat
- 2 cordes dobles de 45 metres.
- Un joc i mig de tascons «BD Stopper» del #3 al #13. (per a repeticions és recomanable portar un joc de micro Stoppers addicional).
- 9 Totemcams (del 0.5 al 1.80), i 3 Camalots del #2 al #4, cada peça amb el seu mosquetó.
- 7 mosquetons solts + 7 bucles de cinta de 60 cm per xapar els tascons (per estalviar mosquetons, passàvem les cintes en doble directament pels cables dels tascons).
- Una cinta exprés per a xapatges ràpids.
- Una bossa de magnesi per als tres, que només l’utilitzaria el primer per superar seccions difícils.
- A part, cadascú de nosaltres portava el seu material personal per assegurar, rapelar i muntar reunions (4 mosquetons de seguretat + Reverso).
També et pot interessar