
Pilar Nord del Storskiva (6+). Fotos: Aleix Vilardebò.
Per mi, l’escalada tradicional no va tant de netejar regletes amb un raspall, assajar moviments difícils i encadenar una via exposada. Va, sobretot, de l’aventura de pujar grans parets utilitzant els mínims mitjans possibles. Llavors tot canvia: l’objectiu ja no és escalar la màxima dificultat, sinó justament el contrari: saber trobar la línia més fàcil per arribar al cim sense liar-la més del compte.
El maig del 2022, el Jordi i jo no teníem constància que ningú hagués escalat mai el Pilar Nord de l’Storskiva, a Noruega. I no era un pilar qualsevol: era un senyor pilar, d’aquells que recorden els grans itineraris clàssics dels Alps oberts durant la primera meitat del segle XX.
Hi vam fer un primer intent portant molt poc material: una corda simple de 60 metres, un joc de friends i un joc i mig de tascons.
Però, poc abans de començar l’escalada difícil, vaig relliscar sobre una llosa humida i em vaig endur una forta contusió al cap del fèmur. No va ser greu, però no podia flexionar bé la cama. En mirar amunt i veure el que ens esperava, vaig interpretar l’incident com un senyal prou clar que aquell no era el millor dia per ficar-nos en embolics, i vam decidir abandonar.
L’any següent, el 2023, Sara Skoglund i Juho Knuuttila, sembla que també van intentar escalar el pilar, tal com explica Juho al seu perfil d’Instragram, tot i que no en comenta detalls.



A principis de juny d’aquest 2026, l’Aleix, el Jordi i jo hi vam tornar per treure’ns l’espineta. Vam sortir de casa amb només 10 kg cadascú i després d’escalar uns dies pel Kirkefjord vam acampar a Bunes. L’endemà, a les tres de la matinada, vam enfilar cap a la paret.
Vam anar buscant el millor pas, més o menys per l’esquerra del pilar, fins a trobar-nos una sorpresa a la part alta: dos ponts de roca muntats amb cordino de kevlar!
No érem els primers. Però, personalment, lluny de decebre’m, aquella troballa em va donar la tranquil·litat de saber que no ens estàvem ficant en un carreró sense sortida i, alhora, em va fer il·lusió comprovar que algú altre també havia escalat aquella paret deixat la roca pràcticament intacta.
En quatre tirades més i una llarga grimpada, vam arribar al cim cap a les tres de la tarda, després de 500 metres d’escalada i de superar dificultats de fins a 6+ (com 6b/c de casa).
Uns dies més tard vam saber que els autors dels cordinos eren els membres de l’equip del Schweizer Alpen Club, que hi havien obert una via l’any 2025, anomenada Pakistani Wisdom (7/A0). El seu itinerari coincidia amb tres de les tirades del nostre recorregut.


Fotos: Aleix Vilardebò.
Storskiva, Nordpilaren (500m 6+)
Descripció de la via:
Des de Bunes, flanquegem la costa en direcció SO per uns pendents d’herba, a uns 100 m sobre el nivell del mar. Finalment, desgrimpem un ressalt per accedir a la conca que puja fins al peu de la paret. Aquest primer tram té una secció força exposada i convé encordar-se.
Iniciem l’escalada just a l’esquerra de l’esperó nord, superant una successió de ressalts (unes cinc tirades de 4 i 5), fins a una gran campa de molsa…
Llegeix-ne més
A continuació, abandonem el fil de l’esperó i entrem a la paret nord, flanquejant una vira per anar a buscar un sistema de diedres. N’hi ha diversos; nosaltres seguim els més fàcils (5), fins a un nou gran relleix. Des d’aquí, tornem a evitar el fil de l’esperó: enfilem cap a l’esquerra, per cercar un marcat diedre i després tornem de nou cap a la dreta fins al peu del mur final (5+).
Des d’aquest punt, retornem a la paret nord (4) per assolir un sistema de fissures intermitents, situat a l’esquerra del fil de l’esperó. L’escalem en dues tirades (6, amb dos ponts de roca) fins a un sostre, que esquivem per la dreta. Evitem les fissures finals, molt herboses (via Pakistani Wisdom), flanquejant per sobre del gran bloc que forma el sostre anterior, per enganxar un diedre que ve de baix (4). Escalem aquest diedre (6+, molt bonic, però amb trams humits) i, finalment, un últim ressalt molt descompost (4), i un altre de més fàcil (3).
Des del final de les dificultats, continuem grimpant uns 100 m més fins a arribar al cim.
Info: els graus estan en escala noruega. Veure conversió de graus →.
Material utilitzat:
- Totem cams: del 0.50 al 1.25 + Nano’s 22.
- BD Camalots del #0.4 al #4 + Nano’s 22.
- BD Stoppers: del #6 – #13 + Oval.
- BD Microstoppers: del #3 al #6 + Oval.
- 3 sardinetes (nut tool’s).
- 2 cordes de 50 m tipus Beal Opera.
- 5 cintes exprés de 30 cm (amb Nineteen G).
- 3 cintes desplegables de 60 cm (amb Nineteen G).
- Petzl Verso + Kong Gigi + mosquetons de bloqueig.
- 3 cordinos de kevlar (de 3,5 m x 6 mm) + mosquetons de bloqueig. Per muntar reunions, lligar merlets o allargar ancoratges.


